Els arabs del mar

 Impulsat per l’anhel infantil de trobar els àrabs del mar, els navegants simbolitzats per Simbad, el barcelonès Jordi Esteva (1951) viatjà a la costa del Sudan. Allà només trobà els calius d’aquell món somniat, el dels audaços marins que solcaren en els seus dhows l’Índic des dels ports d’Aràbia, i que dominaren les rutes comercials, vivint aventures fabuloses. Però el seu somni encara es mantenia viu.

    Hi viatjà una altra vegada, anys després, i es dedicà a recórrer els ports esvaïts d’aquells beduïns de les onades, a l’encalç de les seves petjades. Visità llocs llegendaris com Zanzibar, Masqat, Socotra i la costa dels Zenj, parlà amb vells pescadors i entaulà insòlites amistats. Els seus periples, que tenen un aire cràpula a l’estil Monfreid, conformen aquest llibre (Península) que barreja aventura i nostàlgia, i que potser sigui el millor del gènere de viatges escrit mai en castellà”.

Jacinto Antón.

Babelia. El País

Viaje al país de las almas

         "... I així em trobava, intentant localitzar una esquerda per escorcollar el món de l’animisme que estava desapareixent. Admirava una cultura en la qual els principals dipositaris del saber eren dones. Una cultura que respectava els boscos i en coneixia els secrets, les plantes medicinals, i que només prenia les fulles, arrels o escorces estrictament necessàries. Una cultura que, sobretot, en comptes de marginar la gent diferents, sap aprofitar i encarrilar les extraordinàries energies d’aquells que en altres latituds haurien estat condemnats a l’ostracisme o tancats per bojos per a convertir-los en els dipositaris d’una saviesa ancestral, a la qual només s’hi accedeix en estat de trànsit. Els rituals i les històries dels genis em fascinaven perquè eren belles metàfores. Els komian es deixaven posseir per alguna cosa que ja es trobava al seu interior i, mitjançant un gran domini de les tècniques, aconseguien que aflorés una part oculta d’ells mateixos. Allò sagrat, per dir-ho d’alguna manera.”

Mil y una voces

L’Islam és vist una altra vegada com l’enemic d’Occident, com un món hostil, ancorat en el passat, sense respostes als problemes d’avui. Jordi Esteva amb el seu llibre Mil y una voces (El País/Aguilar) pretén fer miques aquesta visió a través d’un recorregut a setze veus, per ensenyar una realitat molt més complexa, la de les societats del nostre sud immediat que estan sofrint grans convulsions en ple procés d’adaptació a la mundialització. Mil y una voces vol oferir-nos una visió molt més diversa i plural d’aquell món que s’ha convertit gairebé en sinònim de fanatisme. Per això, ha cercat les veus que lluiten des de la societat civil, des de juristes o sociòlegs a escriptors i cineastes, sense oblidar moltes dones que lluiten per una major llibertat.

Los oasis de Egipto

Uns anys enrere, vaig viatjar a Egipte i em vaig establir al Caire. Volia viure al cor del món àrab i, malgrat que no tenia un projecte concret en ment, m’ensumava que tard o d’hora sorgiria un tema que m’apassionaria. Mentrestant, feia tota mena de feines: vaig aprendre l’àrab col·loquial i vaig descobrir la ciutat i alguns dels seus secrets. De sobte, els esdeveniments es precipitaren.

  Tot començà arran d’una exposició fotogràfica que vaig penjar a "L'Atelier du Caire" sobre els dervissos d’Omdurmann, quan l’escriptor Mohammed Seif, interessat en el treball, m’invità a acompanyar-lo al desert. El seu pare era oriünd de Mud, a l’oasi de Dajla, la qual cosa ens va obrir les portes d’una població hospitalària però reservada.

Fortalezas de barro en el sur de Marruecos

Este libro lo hice con Roger Mimó y fue publicado por La Compañía Literaria. Actualmente es difícil de encontrar salvo en la librería Altaïr.