Els rens no són un mite
Presentació Plantejament Dia a dia Temes Fitxa tècnica EnllaçosTemes
Tot preparant el viatge una de les coses que ens feia gràcia era
veure rens. Entenem-nos, per a nosaltres, gent del sud, les
vaques poden formar part del paisatge habitual, i les ovelles, i fins
i tot les cabres, però això de trobar-te rens al costat de la
carretera ens semblava d'allò més típic i tòpic. En veuriem?
Al sud de Suècia ja va aparèixer el primer senyal de perill —perill
d'ants—, cosa que ens va donar esperances de trobar-ne ben
aviat. Transcorrien els quilòmetres, cada cop més al nord, els
senyals proliferaven com més amunt més abundosos, però de
bèsties amb banyes, res de res. Ni rens ni ants. Vam arribar a
Finlàndia, vam dormir a Rovaniemi i no. Segons el mapa, al parc
de Santa Claus hi ha un tancat amb rens. “Si més no en veurem
en captivitat”, vam pensar, però tampoc: “En aquesta època no hi
són” ens va assegurar l'amable senyora d'informació. Vaja, que de
rens, rens de rens. Ni un. Zero. Cap. Vam arribar a una conclusió
terrible: no existeixen els rens, no n'hi ha, algú se'ls va inventar,
els rens són un mite!!
Però no vam haver d'arrossegar la nostra frustració gaire més al
nord. Ben aviat, a la carretera entre Rovaniemi i Inari, van
començar a aparèixer, primer escadussers entre els boscos de
bedoll i de pi roig, després més a prop de la carretera, al final,
enmig com el dijous. Durant uns quants dies, els rens van acabar
formant part —ara sí— del paisatge habitual. Els rens no són un
mite.
Compte a l'hora de conduir! Te'ls pots trobar en qualsevol lloc, en
petits grups, pasturant prop de la carretera. Això sí, de ben segur
que el millor bri d'herba el tenen a l'altre costat de l'asfalt i aniran a
menjar-se'l just quan tu penses passar per allà. Atura't! Ells són
els amos. Ells són d'allà. Et miraran amb aquella cara d'indolència
i seguiran el seu camí, fent la seva. Al capdavall, som nosaltres
qui ens hem autoconvidat a la seva terra.
Important i sense bromes!!!: aneu amb molt de compte amb els
rens i els túnels. Quan fa caloreta busquen la frescor dels túnels i
pots trobar-te'ls als dos extrems. Hi ha senyals que ho recorden i,
de vegades, una mica de tanca que perllonga uns metres per fora
l'accés, de manera que —en teoria— no et pot venir un ren de
trascantó tot just a la sortida. Nosaltres no en vam trobar, perquè
vam tenir uns dies més aviat fresquets, però coneixem gent que
ja ens havia avisat d'això i s'ho sabia per experiència.
I d'ants, res de res. Només un i dissecat, a l'Arktikum Museum de
Rovaniemi. Al Polar Zoo, prop de Tromso, tampoc n'hi havia,
perquè el que tenien se'ls havia mort feia poc. Amb els animals
salvatges hem de ser realistes: quants cèrvols heu vist
travessant la carretera tot just després de passar un senyal de
perill d'animals salvatges? Nosaltres, francament pocs. Si de cas,
alguns senglars.
