Les carreteres – 2
Presentació Plantejament Dia a dia Temes Fitxa tècnica EnllaçosTemes
Us trobareu guies de viatge que us diran que si tal carretera o tal
altra són tan perilloses. En algun cas, està escrit de manera que
pot causar una certa prevenció: “Ostres, n'hi ha prou amb el meu
cotxe? No caldria un tot terreny? Hi puc arribar amb
l'autocaravana?” No us heu d'espantar per res. Les carreteres
noruegues són tan perilloses o tan poc perilloses com les de
qualsevol lloc. Com a tot arreu, el límit del perill el marca el seny.
Evidentment, baixar al fiord de Geiranger a cent-cinquanta per
hora és extraordinàriament perillós, però això passa el límit del
seny d'una persona normal. Si baixes a la velocitat normal, que no
vol dir necessàriament a pas de cargol, la carretera no es més
perillosa del que pugui ser, posem per cas, la carretera de
Montserrat o l'Arrabassada. Bé que hi passen autocars cada dia
sense cap mena de problema. Com a tot arreu: seny.
I, en sentit contari, també hem llegit allò de “les cuidades
carreteres noruegues”. Doncs, mira, una mica com les d'aquí, les
de França o les d'Àustria. En general l'asfalt és bo, sí, però de
tant en tant també et trobes amb algun trosset en mal estat: els
noruecs també són humans.
Les obres. Tot just entrar a Noruega ens vam trobar unes obres
d'aquelles que tallen el pas en un sentit i l'altre alternativament.
Ens va sorprendre que, enlloc d'un semàfor o d'una persona amb
un senyal a la mà –o, més ben dit, a més de la persona– vam
haver d'esperar un cotxe de les obres amb el rètol de “segueixi'm”.
Ens va semblar molt sofisticat. Total, pel tramet que era, tampoc
no hauria calgut, però si aquesta era la manera de fer dels
noruecs, endavant, són a casa seva. Després, però, vam passar
obres de tot tipus, amb trams molt més llargs, amb senyors amb
senyal o banderetes, però del “segueixi'm” no en vam tornar a
veure ni rastre. Us imagineu?: “De què treballes?” “Sóc conductor
de caravanes: sempre faig els mateixos cinc-cents metres de
carretera, amunt i avall, amb una cua de cotxes al darrera”.
Apassionant.
I, parlant d'obres, també us podeu trobar trams, en algun cas fins i
tot llarguet, amb tots dos sentits de circulació funcionant alhora,
amb tràilers i autobusos inclosos, compartint l'espai amb la
maquinària pesada en marxa, amb un ferm ben poc ferm, sense
asfaltar, ple de sotracs i pols i mirant de deixar passar, com pots
perquè a la dreta tens una excavadora funcionant, el camió que et
ve de cara. No patiu, no cal un tot terreny, passaria fins i tot un
Ferrari sense tocar terra. O, potser no, un Ferrari segurament
tocaria.
Una altra cosa. Si no us vé de deu minuts i porteu GPS, per anar
a Trondheim podeu demanar-li vies sense peatge. La carretera a
Trondheim, tot i ser noveta de trinca i de peatge, és d'un sol carril
per sentit –què us esperàveu?– i passa per un seguit de túnels.
L'antiga passa per la costa i, tot i que una mica més lenta, és
més bonica.
