Prop de Cap Nord

Des de feia anys teniem la intenció d'anar al Cap Nord. Ja se sap, és un mite de molts europeus que

s'acaba convertint en una mena de pelegrinatge laic. Cadascú pot tenir motius ben diferents i cadascú se

l'imagina a la seva manera. La sensació d'arribar “allà on s'acaba el món per la part de dalt” atrau desenes

de milers de persones cada any a fer aquesta via des dels més diversos racons d'Europa. El cas és que la

satisfacció d'arribar-hi és molt gran, us ho podem ben assegurar. I el viatge, tot el viatge, tant de pujada

com de baixada, no deixa ningú indiferent. Si més no, a ningú de nosaltres tres.

En efecte, som tres, parella d'entre quaranta i cinquanta amb filla de divuit. Això vé a tomb per deixar clar

quina mena de viatge és el nostre. Viatjar sols, o en parella, o en grupet d'amics joves, amb la tenda i els

sacs, és una possibilitat que, hores d'ara, ens fa una mica de –molta!!– mandra. Allò dels hotels i de trobar-

ho tot fet, esmorzar, dinar i sopar entaulats en restaurant cada dia de cada dia, no fa tanta mandra, però pot

resultar molt car. Busquem un equilibri, el nostre equilibri, el que ens ve més de gust. Des de fa molts anys,

les nostres vacances passen –en la mesura del possible– per llogar bungalows i comprar part del menjar en

supermercats o botigues. El bungalow afegeix als avantatges de llibertat i sensació d'espai lliure d'un

càmping la comoditat del llit, d'un espai on cuinar una miqueta per poc que sigui i d'una taula de debò, a més

de la seguretat que al matí et llevaràs sec del tot encara que durant la nit hagi descarregat la tempesta del

segle. I, poca broma, comprar la teca en un supermercat, a més de permetre't estalviar algun duro, t'ajuda a

apropar-te –perquè la globalització, per sort, encara no és tan global com diuen– a la realitat més quotidiana

dels llocs que visites.

I per què amb cotxe? En general, si heu arribat a aquesta pàgina buscant ajuda per al vostre viatge, ja

coneixeu vosaltres mateixos la resposta. El cotxe et proporciona una llibertat de moviments i d'horaris que

no tens amb cap altre sistema de transport, lluny de les presses i del toc de xiulet que imposen els viatges

organitzats per agències a cop d'avió i d'autocar. Ja fa uns quants anys varem comprar un turisme que,

entre altres coses, ens permetés viatjar fins al Cap Nord amb una certa comoditat i amb un maleter decent.

El cas és que, per raons laborals, sempre ho hem anat deixant d'un any per l'altre, perquè no ens era

possible fer el viatge en l'època del sol de mitjanit. Ens vam adonar, però, que seria molt difícil poder agafar

mai aquestes dates, de manera que al final vam decidir d'anar-hi igualment. Sol de mitjanit, ja no, però unes

espectaculars i claríssimes nits àrtiques encara ens havien d'esperar. A més, si perdiem gaire més el

temps, el cotxe que ens havia de dur fins allà dalt entraria en fase de jubilació: ja fregava els 150.000

quilòmetres, pobret. Vaja, que si ens despistem una mica més se'ns cova l'arròs.

Molt bé. Varem dissenyar itineraris, varem mirar llocs, vam veure què calia veure, varem haver de triar molt,

de descartar moltes opcions i de deixar-nos un munt de llocs per més endavant, vam encaixar ferrys i

varem buscar allotjaments. Mirant l'experiència d'altra gent vam descobrir que per allà dalt era força fàcil

trobar lloc on dormir. Moltes persones viatgen sense saber on passaran la nit següent i, arribada la tarda,

comencen a buscar lloc. Altres, armats amb una guia de càmpings, reserven per telèfon el mateix dia. Tot i

que tant l'un com l'altre són sistemes vàlids i respectables, nosaltres ens varem estimar més fer les

reserves des de casa per Internet. Amb tots els anys que fa que ho fem així, només una vegada haviem

patit un petit problema. De manera que així ho vàrem fer i així ho continuarem fent, i això no vol dir que

enguany no hàgim sofert també un altre petit problema.

Tornar a dalt