EL MEU BLOG DOMÈNEC GARCIA President d’Esquerra- Faura

JA SÓN ACÍ… MONSTRES DE CARN…

Fri, 20 Jun 2008 18:14:03 +0200

Acabem d’assistir a un patètic espectacle arran de l’aprovació al Parlament europeu de la anomenada “Directiva de retorn” també coneguda com la Directiva de la vergonya. Aquesta norma bàsica europea equipara no tindre papers les persones immigrades amb no tindre drets com a essers humans. Estem davant un fet molt greu, davant una suposada construcció d’una Europa del futur més acord amb una Europa del segle XIX.
En aquesta mateix línia, fa només unes setmanes, el mandatari italià Silvio Berlusconi volia equiparar els immigrants “il·legals” amb delinquents! El president de la República transalpina en aquella ocasió digué el que pensava encara que després no pogué tirar-ho endavant. Cal tindre present que aquesta persona representa un estat de la Unió Europea des de posicions de la dreta més excloent, racista i ultranacionalista, la més rància. En definitiva, es permet opinions pròpies d’un seguidor del partit conservador més ultra sota el paraigua de “defensar” els interessos dels ciutadans del seu país davant del fenòmen migratori.
Ara veiem que el Parlament Europeu, només amb l’oposició de l’esquerra propiament dita, aprova la directiva en què, si no equipara els immigrants com a deliquents, sí té la potestat de tenir-los reclosos 18 mesos en les anomenades CIE, llocs més prompte semblants a presons infrahumanes que no a un centre d’acollida com cal, pensat per atendre en una primera fase a la immigració.
Però la vertadera vergonya ve quan s’arriba a catalogar a un esser humà d’il·legal, terminologia més típica per a qüestions com ara una obra, una reforma, una actuació urbanística... però mai una persona.
Pitjor encara: allò veritablement patètic ve donat de la má, com quasi sempre, dels socialistes, que quan se’ls espera mai apleguen, quan es preveia una votació disputada entre el sí i el no, quan es pensava que el vot afirmatiu ho tindria difícil per a guanyar... van ells, els socialistes europeus en majoria, i voten SÍ. Pel que fa als socialistes que representen a l’Estat espanyol hi havia disparitat d’opinions, però l’ordre que els va arribar de la seu del PSOE al carrer Ferraz a Madrid va ser clara: recolzar la directiva. D’aquesta vergonya sols es lliuren dos! En definitiva: la directiva del retorn... al segle XIX. UNA VERGONYA.

QUE NO S’APAGUE LA FLAMA

Wed, 30 Apr 2008 09:40:22 +0200

El 25 d’abril és una diada que, encara que no estiga marcada en roig al nostre calendari, alguns valencians l’entenem com la “nostra” diada reivindicativa… Ara fa 301 anys, el 25 d’abril de 1707 al poble manxec d’Almansa vàrem perdre alguna cosa més que una simple batalla, més inclús que una guerra: vàrem perdre una identitat, una forma de ser, una forma de viure, vàrem deixar de ser valencians per a començar a ser castellans pel “justo derecho de conquista” establert pel borbó Felip V.
Òbviament, una derrota amb tan greus repressàlies posteriors contra els vençuts no és una cosa de gust per a celebrar, però nosaltres la commemorem perquè volem fer saber que no oblidem, que encara som un poble conscient de ser País, que encara hui volem assolir unes quotes d’autogovern que ens permeten decidir per nosaltres mateixos el futur del nostre poble, i tot aixo amb la PAU com a bandera.
Amb tot açò, l’any passat a Faura es va commemorar aquesta data d’una forma plena amb un bon grapat d’actes: penjada de senyeres, lectura de manifestos i un passacarrer amb dolçaines i tabals entre d’altres. La veritat és que fou una jornada plena i _ cal reconéixer-ho_ amb gran encert per part dels organitzadors.

Tanmateix, passat el 25 d’abril d’enguany, ens trobem que al nostre poble no s’ha fet cap ni un acte a tal efecte. Potser no tinga tanta rellevància mediàtica per allò que no compleixen 300 anys d’una fita històrica, però tal volta tinga tant o més significat reivindicatiu, atés el que acabem de passar electoralment els que ens sentim valencians abans que res: l’avanç del bipartidisme ranci i espanyolista i sobretot per la velocitat imparable que ha pres el Partit Popular al nostre País. Per tot això, la gent d’esquerres i nacionalista del nostre país es mereix també per part de les institucions, en aquest cas del nostre Ajuntament que, com a mínim, no es menystinga tan marcada data.
Per tant, i com que sé que és feina de tots i cadascun dels que de veritat volem mantindre viva eixa flama, vull convidar a tota la ciutadania, associacions, partits polítics... Des d’Esquerra-País Valencià i des d’altres fronts us animem que no ens deixem véncer, que plantem cara al món botifler, que eixim a les places i carrers del nostre poble a cantar contra el vent de ponent.
Així ho férem a Faura l’any passat, així ha de ser sense que tinga res a vore la proximitat d’unes eleccions a la vista com va ocórrer l’any passat. L’absència d’actes d’enguany ens fa què pensar i ens deceb. La nostra gent es mereix conéixer el seu passat per estimar-nos com a poble i la feina és de tots i per a tots, tant per als faurers com per a la gent de la resta del País.

NO DEIXEM QUE S’APAGUE LA FLAMA.

L’ALTRE TERRORISME

Thu, 22 Nov 2007 20:52:31 +0100

El proper diumenge 25 de novembre es celebra el Dia internacional de la violencia vers les dones que, malauradement, hui en dia encara hem de reivindicar precisament perquè no hem avançat un pas en la seua total desaparició. Si atenem a les xifres de dones assassinades per les seues parelles, no sols no ha dismimuit als últims anys sinó que en alguns casos n’ha augmentat. Per exemple, al 2006 foren 68 les dones mortes a mans de les seues parelles, 8 més que l’any anterior... A falta de vore la preocupant xifra que ens esdevindrà al 2007 _ de moment ja s’ha arribat a la mateixa quantitat_ tot indica que se superarà amb escreix. Són xifres verdaderament preocupants i terrorífiques.
Per un altre costat i parlant de terror, per exemple, en els últims anys ¿ quantes dones han mort a mans de les seues parelles i quantes a mans del terrorisme? La diferència a “favor”de la violència masclista és abismal, ¿i per què el terrorisme és un problema d’Estat i la violència masclista no? Fins i tot, resulta molt desalentador vore que el terrorisme és pot utilitzar com arma electoral per part d’alguns partits polítics per captar vots.
Així, es deixa la violència masclista en un segon pla, a consideració que el govern de torn estatal o autonòmic es capfique en major o menor mesura en acabar amb aquesta xacra social, però segur que ho faria amb molta més convicció si amb açò li anara el resultat d’unes eleccions. Molt trist!
Segurament no hi ha prou a protegir la víctima del maltractament per part del seu agressor i ajudar-la a refer la seua vida, sinó que caldria potser anar més enllà. S’hauria de posar fi als hàbits culturals i les pautes socials que segueixen alimentant el masclisme (feina fonamentalment a fer pel sistema educatiu i per totes i cadascuna de les famílies). També inclouríem en aquest apartat a la religió, bressol del masclisme, davant de la qual cal educar els xiquets en l’adolescència i preadolescència en uns valors laics i d’igualtat. De tota la vida, l’Església ha sigut, és i serà masclista; mentre ella mateixa no vulga modernitzar-se no ajudarà a erradicar les diferències de gènere a la societat, sinó més bé al contrari. Quan un xiquet està creixent i formant-se com a persona ha de saber-se igual sense cap tipus de superioritat per part d’un sexe cap a l’altre, iguals, dones que hòmens.
Tot açò és molt més facil d’assimilar des de la infantesa i això ajudarà que en el futur es respecte molt més la figura de l’altre sexe equiparant-la al d’un mateix sense cap tipus de diferència. Per últim, cal oferir un ajuda i defensar decididament a les dones maltractades perquè siguen les primeres a entendre que la solució, per difícil que parega, està a denunciar i emparar-se en la llei, encara que supose un pas difícil de donar.
Per tot açò, us convoquem a la manifestació del 25 de novembre amb el nostre lema:

DONES AMB TOTS ELS DRETS. PAÏSOS CATALANS LLIURES DE VIOLÈNCIA MASCLISTA.