Llarga i detallada resposta a la resposta del senyor alcalde (El 9 Nou de 30 d’abril) a l’article del grup de Cabrerès i Progrés d’ El 9 Nou de 20 d’abril.
Senyor alcalde,
Els títols: A una proposta d’obertura (nosaltres dèiem parli’ls en el títol
del nostre article) respon amb una afirmació que, subtilment, ens jutge i ens
condemna. Es veu, pretén dir el senyor alcalde, que per a nosaltres tot s’hi val.
La sorpresa: diu que ha llegit amb sorpresa.. i sembla ser que es deu a
dues qüestions, el to agressiu i les dades que no són sempre certes.
L’agressivitat és una actuació que pretén violentar psíquicament o
físicament a un altre. Està lluny de les nostres concepcions esperar res de la
violència, sigui física o mental. Qui fa servir paraules agressives (per imputar-
nos a nosaltres) és vostè que parla de la destrucció de l’adversari. Per deixar
ben clares d’una vegada les coses: sí que crec que vostè no és el millor alcalde
possible, sí que crec que en l’assumpció del seu càrrec ha deixat que es
confonguin interessos (ben legítims, certament) personals amb l’interès
públic. Afirmació que en absolut en qüestiona la legalitat.
Si vostè haguera llegit els butlletins que CiP ha anat editant al llarg
d’aquesta legislatura comprovaria el grau de respecte que sempre mantenim
cap a les persones i la delicadesa (que no exclou pas ni el rigor ni la
contundència) en tractar cada un dels temes. Dic si haguera llegit perquè vostè
ens va dir un dia que no llegia mai els butlletins de l’oposició (sembla que
donava per suposat que serien ofensius). Hem explicat, des de la nostra
perspectiva, evidentment, els fets esdevinguts en les sessions dels plens, entre
altres raons perquè no es feia des de l’ajuntament mateix. Sàpiga que algun
(només algun, certament) veí, que no ens és afí, ens ha agraït la informació
sobre les sessions dels plens que li fem arribar.
Que treballi o no amb entusiasme no aporta res a la qualitat o no de la
seva gestió, i queda, en qualsevol cas, en l’àmbit íntim dels seus respectables
sentiments. Respecte d’alguns dels membres del seu equip de govern, si
existeix aquest entusiasme ho dissimulen molt bé. Estic segur que volen,
també, treballar pel progrés del municipi. Una altra qüestió rau en esbrinar si ho
aconsegueixen o tot el contrari. Només faltaria !.
El seu equip de govern no “ha mostrat sempre una voluntat de
transparència total..”. Fa pocs dies jo mateix he felicitat al senyor alcalde, i/o als
regidors i/o tècnics que hagin fet que a la web de l’ajuntament hi apareguin,
finalment !, les actes dels plens del 2008. Espero que sigui capaç d’admetre
que la nostra queixa respecte a que no hi fossin, alguna cosa haurà fet per tal
que ara sí hi siguin. Suposo que admetrà que vostè i el seu equip no varen
permetre que es fes una comissió per a redactar un Reglament de participació
ciutadana, que varen rebutjar una proposta de CiP per a formar una comissió
de regidors per a gestionar la pàgina web de l’ajuntament, suposo que vostè
admetrà que el seu equip de govern no ens va dir res als regidors de l’oposició
quan es va editar un butlletí municipal per tal que poguéssim participar-hi,
suposo que admetrà que només quan ho va demanar CiP en un ple
extraordinari es va parlar amb tots els veïns del tema del clavegueram i suposo
que és una evidència que no se’ls ha dit res més, suposo que vostè sabrà que
quan he demanat una còpia de l’execució dels pressupostos de 2008 he hagut
d’esperar més d’un mes.....
Ja em crec que no tenen res a amagar. Però és seva la frase, en un ple
en què parlàvem de coloms, de purins..., dient que “si sabíeu..., si sabéssiu.....”.
Això vol dir, senyor alcalde, que hi ha coses que no sabem i que no sap la
majoria dels ciutadans. És un criteri tant legítim com un altre el nostre de creure
que cal dir-ho tot, tot!, als veïns; també allò que vostè diu que podria ser usat
en contra dels interessos de l’ajuntament. D’altra manera, amb aquestes raons
d’estat (d’ajuntament) l’autoritat, el poder, sempre disposa d’una part de la
informació en forma restrictiva. Deixi que siguin tots els veïns qui decideixi
sobre la honestedat o no d’aquells que demanden o reclamen a/o contra
l’ajuntament.
Això de que ens convida als regidors de CiP a desplaçar-nos fins a les
oficines de l’ajuntament no deu ser ironia, espero. Vostè sap que des del primer
dia que varem ser elegits hem estat cada dijous de quarts de set fins a les
vuit a les oficines de l’ajuntament, (i que per això alguns veïns ens han
demanat de portar els seus problemes a un ple) que alguna vegada (el 2007)
ens hem reunit amb vostè, que ho hem fet amb els tècnics, i que ho fem més
vegades, a petició seva, amb el senyor regidor d’ensenyament.
Els punts concrets: quan detalla tant exactament i perfecta la normativa
urbanística respecte de la sol·licitud de llicències municipals per part d’un
regidor, acaba donant-nos la raó. Si tot era tant clar i evident, si és
irrellevant la persona, etc. per demanar aquestes llicències, per què es
demanen com a regidor? Per què no les va demanar el ciutadà interessat
o el seu pare o el seu cosí ?
Jo crec que l’argument justificatiu l’ha descobert vostè a posteriori i per
tant, la nostra afirmació que vostè atorgava un privilegi a un regidor no canvia
substancialment.
Els polítics no tenen més llibertat d’expressió que la resta d’humans, ni
tenen una llibertat d’expressió diferenciada, espero. No cal agafar-se a detalls
tan fins i així eludir el centre de la qüestió.
Quant a la primera fase del pavelló. Segur que té raó i que ens hem
equivocat en la quantitat inicial. Això canvia el fet que hi ha hagut els augments
que nosaltres diem i que s’ha pagat una factura que no constava en la licitació?
Mai hem dit que no fora legal i que no ho hagueren justificat els tècnics...
però, senyor alcalde, això canvia que els costos de la primera fase, de moment,
han anat a buscar les estrelles (per dir-ho poèticament)?. Això fa que no sigui
cert que es va aprovar una augment,de la segona fase, del 67 % ?.
La subcontractació: només quan CiP va insistir per segona o tercera
vegada l’ajuntament va reclamar a l’empresa concessionària la comunicació
sobre la subcontractació. Relacionar-ho amb la data de publicació del nostre
article porta a la confusió o, si vol, és fugir d’estudi. Té raó quan a la llei
aplicable, també ens ho va explicar a nosaltres el senyor secretari. Però això
tampoc canvia el fet que l’ajuntament no tenia, fins el 26 de març de 2009, una
comunicació formal de l’existència de la subcontractació, que sí havia d’existir.
La factura d’un estudi de creació d’un mercat gastronòmic: senyor
alcalde, ara ja sabem tots de què es tracta. Nosaltres només dèiem que en el
ple vostè no recordava o no sabia què era una factura de més de 7.000 euros i
que feia menys de tres mesos que n’havia autoritzat el pagament. Potser és
ingenuïtat, però ens va sorprendre que no recordés a què es devia una
despesa de tal magnitud i concepte que vostè havia autoritzat. El fet que una
cosa estigui o no finançada per una altra administració no deixa de referir-se a
diners de tots els contribuents. Ens permetrà que opinem també sobre
despeses finançades o subvencionades per altres administracions.
Pel que fa a la celebració dels plens a Sant Martí i a Cantonigrós.
L’argument legal que fa servir en el seu article, senyor alcalde, el va descobrir,
com nosaltres, el dia del ple darrer quan li varem reclamar el compliment d’un
acord de ple adoptat per la majoria de l’equip de govern. Simplement no s’han
fet mai aquests plens per què vostès no han volgut o, potser, perquè ni tant
sols s’havien adonat que havien aprovat aquesta proposta seva. Al cap i a la fi
la seva proposta de fer-los només en casos determinats va néixer per anular la
de CiP que els proposava rotatius.
Els pressuposts: Admeti que la gran majoria d’ajuntaments tenen ja
aprovats els pressupostos de 2009 (molts ajuntaments abans d’acabar l’any
2008). Les seves explicacions només són fugides endavant. Afirmar que a més
de la burocràcia que implica el Fons Estatal d’inversió Local ha endarrerit
l’aprovació dels pressupostos generals de 2009 resulta provocador. Deixi’m
que faci només ironia, també. Aquesta burocràcia, d’existir, va aparèixer a
finals de desembre!. Uns pressupostos que, de fet, haurien d’estar llestos per
aprovar a finals de desembre, almenys haurien d’estar en esborrany allà pel
mes de novembre!
El dia 24 d’octubre de 2008 vam presentar per escrit una sol·licitud
d’informació sobre l’execució del pressupost de l’any 2008. A més de mostrar la
nostra predisposició a col·laborar amb l’equip de govern per a l’elaboració dels
pressupostos de 2009, demanàvem com afectaria la crisis econòmica i
financera als pressupostos de 2009, especialment davant de com estava
l’execució del pressupost de 2008 a finals de setembre. La resposta no ens va
arribar fins el 10 de desembre i ni es considera la nostra oferta de col·laboració.
Estem a maig de 2009 i seguim sense haver vist una esborrany o proposta de
pressupostos pel 2009, per tal que tinguem prou temps per a estudiar-los i
poder presentar la nostra conformitat o les nostres diferències.
Certament les decisions i, sobretot, les prioritats les estableix l’equip de
govern. Cap discussió. Però entendrà que nosaltres qüestionem que les
prioritats, els darrers anys, pel que fa a inversions, a L’Esquirol s’hagin
establert amb criteris socials. I més enllà de la prioritat existeix una decisió
de magnituds i compartirà amb nosaltres que la despesa que haurà representat
l’obra del pavelló resulta una mica exagerada respecte a la capacitat
econòmica del nostre ajuntament. Però, encara més serà difícil de justificar-ne
la definició de les seves funcions. Avui sembla clar que hauria estat més
prioritari un camp de futbol (amb les seves instal·lacions adients); de fet deu ser
l’únic esport (amb l’excursionisme) organitzat a L’Esquirol i el futbol (o
l’excursionisme) no es pot fer en l’edifici plurifuncional. Una altra qüestió està
en que vostè participi o no en una campanya de presentar-nos com a enemics
del poble perquè no compartim la seva emoció per aquesta obra: (Vostè mateix
ens ha dit que l’acabament de la zona esportiva va ser la raó o justificació que
entrés a l’ajuntament, a petició del seu predecessor). Quan qüestionem
decisions de l’alcaldia ni estem contra el poble ni estem contra la persona
física, individual, que sustenta el càrrec. Tinc perfectament destriada la
personalitat d’un ciutadà amb nom i cognoms de la de l’alcalde president de
l’ajuntament de L’Esquirol.
Em permetrà que davant del repartiment de les propostes d’inversió
durant l’any 2008 (i que seguirà el 2009) cregui que hi pesa més l’interès polític
de mantenir l’equilibri de l’equip de govern que no pas l’estricte interès
municipal que, al meu entendre, no ha de respondre sempre a una repartiment
matemàtic de les inversions: la part de L’Esquirol, la part de Sant Martí i la part
de Cantonigrós. Crec que en el nostre cas aquest repartiment matemàtic, més
o menys proporcional, pot portar-nos en algunes ocasions a veritables
injustícies.
I per acabar, senyor alcalde, ens hauria d’agrair que algun cop li diem
que ens querellarem o que tempta la prevaricació. Això li permet aparèixer com
a víctima d’una conspiració d’aquests desagraïts de l’oposició. Això, i en el to
del seu article es veu que en va aprenent molt, li permetrà fer carrera política; al
cap i a la fi tant en Jordi Pujol com en Carod Rovira han estat models de
considerar que les crítiques a les seves actuacions eren crítiques a Catalunya.
Vostè va intentant fer-nos aparèixer com a enemics del poble quan només (i en
determinades ocasions només: li recordo que hem votat el 99,99 per cent de
les propostes de l’equip de govern a favor) exercim, sense medis i sense la
seva complicitat, de representants d’una minoria majoritària dels ciutadans de
L’Esquirol.
L’ajuntament de L’Esquirol ha convocat per segona vegada el premi de
treballs de recerca de batxillerat que es va constituir a proposta nostre,
enguany ha subvencionat parcialment el transport escolar dels alumnes
d’ensenyaments no obligatoris (varem col·laborar amb el regidor
d’ensenyament en la redacció de les bases), varem col·laborar directament en
la convocatòria a les entitats per tal que el regidor d’urbanisme els expliqués la
situació del projecte de Can Gall....
El felicito per l’article, és una bona mostra de la política (que vostè no vol
fer, segons diu, però fa. Al cap i a la fi l’home és per se polític) que avui domina
des de l’esquerra fins a la dreta més retrograda: carregar als ciutadans de
tecnicismes (això ho han justificat els tècnics, la gran burocràcia, els tècnics ho
aconsellen, d’això nosaltres no hi entenem però els tècnics han dit....) i rebatre
als dissidents amb tones de suposada informació. Tristament es tracta del
triomf de l’economicisme i el tecnicisme contra/sobre la política, que al mateix
temps l’aniquila i la desacredita. En això, tampoc, L’Esquirol no és diferent de la
majoria dels organismes i institucions “democràtics”. I això, cada dia més,
aparta els ciutadans de la gestió dels interessos col·lectius.
Com ha pogut comprovar El 9 Nou tampoc és neutre respecte de la
confrontació: el nostre article va sortir publicat un dilluns i la seva resposta un
dijous/divendres, davant d’un llarg cap de setmana (la difusió és, almenys, el
doble que la de l’edició del dilluns).
Sense cap mena d’acritud,
Josep Castells Casellas.
El sis de maig de dos mil nou.
