Aquest bloc no segueix cap ordre.

    Són només notes sobre el que passa quan allò que ha de passar passa; això és, quan no sorprèn ni ens ve de nou ja que té un caràcter de quotidianitat radical, ben bé domèstica.

    També hi han anotacions sobre el que no passa i que s'espera que passi;  són notes de desig i si me’n recordo en pintaré algunes d'un vermell rosella, encès.

    Altres tenen més afinitat amb el que passa i no hauria de passar. Nomenem-les notes d'anhel, de voluntat capgirada o de vergonya en estat pur; a vegades d'indignació, o de ràbia escrita amb minúscules i sentida amb majúscules.

    Algunes rimen i d'altres lleneguen, deslliurades de qualsevol cosset mètric, ocupant tota l'extensió de la línia entre els tabuladors dels extrems.

    No tenen pretensió literària però sí que son portadores d'una certa tensió i d’una tensió certa que no apunta a cap resolució sinó a desplegar-se i muntar-se sobre un discórrer de les paraules com si fos un bus que parteix de l'estació del cos.

    El suport digital me permet datar-les de manera que m'hi pugui reflectir en les fluctuacions del temps. I la xarxa, la possibilitat de que, qui no és escriptor -malgrat escrigui- arribi als seus amics.