Sembla que els militars birmans han “controlat” la situació. Ens arriben menys notícies, menys imatges, i pel que es veu les manifestacions, si n’hi ha, són molt menys concurrides. Ells, els militars, suavitzen el toc de queda a Rangoon: ara és entre les 10 del vespre i les 4 del matí, enlloc d’entre les 9 i les 5 com fins ara.
Una part fonamental de la batalla ha estat i és contra els mitjans de comunicació, i especialment contra les noves tecnologies que fins ara ens han permès de ser testimonis de la barbàrie, gairebé en directe. Internet, a dia d’avui, no funciona, almenys a Rangoon. I els militars es fan un tip de registrar a qui veuen sospitós, a la recerca de càmeres de video i de fotos, de telèfons mòbils i fins i tot de reproductors MP3.
Dubto que se’n surtin, però fins i tot en el pitjor dels casos m’agradaria pensar que ja és massa tard. Que tots plegats, arreu del món, ja hem vist massa, i no ho podrem oblidar. Que encara que la tragèdia d’aquest poble deixi de sortir als mitjans, no admetrem que els nostres polítics, arreu del món, esborrin Birmània de la seva agenda, ara que l’hi havien posat.
— Què hi podem fer? —em preguntareu.
— Què hi podem fer? —us retorno la pregunta a vosaltres, perquè aquesta vegada no tinc la resposta.
En molts països s’han fet protestes davant de les embaixades o consulats de Birmània. A Thailàndia, Anglaterra, Canadà… Però aquí no en tenim, ni embaixada a Madrid ni consulat a Barcelona. Haurem de trobar altres llocs…
Precisament l’internet que els militars s’entesten a tallar és una eina meravellosa que ens pot ajudar: s’acaba de proposar que el 4 d’octubre sigui el Dia del Blocaires per Birmània. Es demana que els blogs mostrin la seva solidaritat amb les protestes pacífiques, i que pengin ben visibles algun dels banners que s’han creat per a l’ocasió. Ja s’hi han apuntat més de 2.000 blocaires.
.
dimarts 02 octubre 2007
