Vet aquí una expressió que ha fet fortuna: la “revolució safrà”, un nom per a la revolució que han encapçalat aquests dies els monjos birmans.
Acabo de fer la recerca al Google i l’expressió surt citada en 222.000 pàgines en anglès. 77.500 en castellà i 44 en català. I això que fa poc més de quinze dies que ha començat! I l’explicació també surt àmpliament repetida: revolució safrà, pel color de les túniques dels monjos.
Ens trobem davant d’un exemple que il.lustra força bé com funcionen els mitjans de comunicació en casos com aquest. Algú diu una cosa, i els altres la van repetint, i altres repeteixen el que diuen aquests, i una cadena de repetició tan llarga com vulguem.
És evident que tractant-se d’un país tan llunyà, i a sobre amb les dificultats dels periodistes per exercir-hi la seva feina, no tots els que escriuen sobre el tema tenen els recursos per poder contrastar la informació. Però en el cas del color safrà, ¿no salta a la vista?
A mi em sembla que les túniques dels monjos birmans no són de color safrà. Quin és, exactament, el color safrà? En aquest cas hem de recórrer a la wikipèdia, i en la seva versió en anglès trobem que posen el color safrà en el conjunt dels grocs.
Si ho ampliem una mica, tenim això:
Com ho veieu? Ei, digueu-me que per vosaltres tampoc, que les túniques dels monjos birmans no són de color safrá. O dilluns me’n vaig corrents a cal metge, a revisar-me la vista.
Els colors de les túniques poden variar bastant. A la fotografia de la capçalera, podem observar que hi ha almenys tres tons fàcilment distingibles. Però observem també que n’hi ha un de predominant, que pel que he pogut constatar en els meus viatges, és el que predomina arreu del país.
Els budistes tibetans i els budistes thailandesos, per posar un parell d’exemples, adopten uns colors diferents. Els dels tibetans els tenim més presents, i més ara, per la recent visita del Dalai-Lama a Barcelona. Però, ¿sabeu de quin color van els thais?
Per acabar, pregunta de concurs: en quin país diríeu que estava el periodista que es va inventar això de la “revolució safrà”?
Per aquesta vegada, i sense que serveixi de precedent, comparteixo el punt de vista, pel que fa als colors. de Josep Cuní, al seu article a “El Periódico” de dissabte. Es nota que ell també ha estat a Birmània. Ell proposa que en diguem la “revolució bordeus”.
.
diumenge 30 setembre 2007
