Els treballs forçats són el pa de cada dia a Birmània. No només pels presoners, ni pels salvatges de la selva. És el mètode habitual que té aquest cruel estat per a construir carreteres. Qualsevol turista que volti una mica pel país en pot ser testimoni: nens i persones grans, a pic i pala.
L’altre dia ja us ho deia: en aquest país no hi ha impostos, almenys tal com els tenim entesos nosaltres. Però el govern militar, quan decideix, per exemple, d’arreglar una carretera, exigeix la “col.laboració” a tots els pobles per allà on passa. A totes les famílies de cada poblet. En fa responsable al cap del poble, podent escollir entre pagar un bon grapat de bitllets o pagar en espècies.
Arreu del país ho podeu veure, sobretot en zones rurals. Dones, nens, avis i àvies, esmicolant pedres fins a aconseguir pedres de diferents mides. Traginant i col·locant cada pedra amb molta cura, procurant que quedin ben encaixades.
El que no és tan evident és la pressió a què els sotmeten els militars, els “encarregats” de les obres. Extorsions, amenaces, càstigs diversos, abusos físics, tortura, violacions i assassinats. És el règim de la por.
Una variant de treball forçat que s’estila a les zones muntanyoses, on viuen les ètnies com ara els Karen, és la de camàlics o bastaixos. La més perillosa. En aquestes zones no hi carreteres ni pistes per on puguin passar vehicles. Quan els militars necessiten transportar armes, municions, provisions o qualsevol altre suministre només ho han de “demanar” a la gent dels pobles per allà on passen. Sense cap altra contraprestació. Ni tan sols els donen el menjar: cadascú que s’espavili.
Del que els pot passar a les dones, deixem-ho per un altre dia. La feina és perillosa perquè aquests bastaixos es troben sovint sota foc hostil, perquè les zones frontereres són plenes de grups rebels. Els camins estan sovint sembrats de mines antipersones, i per això els soldats fan passar els pobres camàlics primer. Són uns detectors de mines ben barats.
.
dijous 11 octubre 2007
Ei, que m’agrada que féu comentaris!
Per cada comentari que afegiu,
jo faré una pregària pel poble birmà.
jo faré una pregària pel poble birmà.
