Què passa a BirmÀnia?
 
 
Aung San Suu Kyi, deia, el 1995: “és massa d’hora per a que arribin els turistes, inversions o ajut… Mentre segueixi arribant capital, menys motius tindran els militars per al canvi”.
 
Des d’aleshores, la pregunta “És aconsellable anar-hi?” s’ha anat repetint, i és un de les preguntes principals que ens podem fer sobre aquest país. L’altra és “Myanmar o Birmània?”. Tant l’una com l’altra les he anat deixant, des que vaig començar aquest blog, però ja és hora d’encarar-les.
 
El comentari d’avui, però, té per títol una variant de la pregunta, que és més pertinent aquests darrers dies. “S’hi pot anar?” pot voler dir, simplement, si després dels conflictes que hem vist es pot entrar al país, si et donen el visat d’entrada.
 
Per la informació que jo tinc, sí. La majoria de les agències de viatges que tenien programats viatges per aquests dies els han cancel·lat, però no totes. Algunes agències es van negar a retornar els pagaments que s’havien fet i alguns,pocs, turistes han arribat al país fa molt poc. I si comenceu ara les gestions per preparar el vostre viatge, no us hi posaran cap pega. O les mateixes de sempre: quinze dies d’antelació per sol·licitar el visat d’entrada, i, si sou periodistes. no digueu la veritat quan se us demani la professió.
 
La qüestió, però, no és aquesta. “És aconsellable anar-hi?”. La “senyora” diu que no, però, tot i el profund respecte que li tinc, em permeto, en aquest punt, de discrepar-hi.
 
Si pots, vés-hi. Serà un viatge dels que et farà créixer. Gaudiràs de l’emoció de l’aventura, del goig de descobrir un país meravellós, que el millor que t’ofereix és la seva gent. Càlida, amable, sempre somrient.
 
Vés-hi per tenir informació de primera mà del que passa al país. Tornaràs de Birmània i seràs un bon ambaixador per a la causa d’aquest poble oprimit per una dictadura militar de les més bèsties. I ja serem dos que ens indignarem pel poc cas que el món li fa. Si no hi ha conflictes, ningú no en parla. Però el problema persisteix. Torna’n i parla’n, és un bon servei que els pots fer.
 
Els diners que et gastaràs allà donen per molt. Els militars en rascaran alguna cosa, cert. Hotelers, cambrers, taxistes, guies turístics, artesans, pagesos, tots ells rebran també part dels teus diners.
 
Pots donar alguna cosa més que diners. És un país que està i ha estat aïllat del món. Més que els teus diners agraïran el teu contacte, que els pot fer obrir una mica els horitzons. Apropa-t’hi, tenen moltes ganes de conèixer-te.
 
Foto de Bagan, el lloc més turístic del país.
.Acabada de penjar al Flickr.
divendres 19 octubre 2007
S’hi pot anar?