El barber tot just comença a tallar el cabell de Ko Paing. A l’escola, s’ha acabat el curs, i Ko Paing vol tenir el cap net i polit per a la festa de graduació.
De sobte, les portes de espeteguen per donar entrada a U Toke Kyee, una mica esvalotat. Es queda palplantat al mig de la barberia, mirant-los, amb la respiració esverada. D’una bossa de plàstic treu el que sembla un manual d’instruccions i el sacseja en l’aire.
— Ho haveu vist, això ??!! — diu cridant.
— Si hem vist què? —respon el barber amb ganes de gresca. — Que és la llista d’encàrrecs que t’ha manat la teva dona?
A Ko Paing li entren ganes de riure, però procura de no moure’s, no fos que el barber estigui distret i li talli una orella.
U Toke Kyee remena el cap exasperat. Amb un parell de gambades s’apropa al baber i li diu a cau d’orella:
— No te n’en fotis. És la nova constitució.
— De veritat? — badalla el barber mentre voreja l’orella de l’estudiant.
— Cert! —exclama U Toke Kyee. — Encara no s’ha publicat, així que no ho diguis a ningú.
— No ho faré —ras i curt, fa el barber.
— L’he tret del meu cosí, que és funcionari —continua U Toke Kyee. — És “top secret”.
— És la nova constitució que hem de votar al maig? —pregunta Ko Paing.
— Exacte —contesta U Toke Kyee. — Això és el que us deia, nois.
— Si és la nostra constitució nacional, —remuga el barber— aleshores, on és el secret?
U Toke Kyee té la mirada clavada en el barber, que no diu ni piu. Ko Paing no belluga el cap però els seus ulls busquen els dos homes. Per un minut, el silenci es fa incòmode, només tallat pel snip-snip de les tissores del barber.
— Doncs no ho sé —accepta finalment U Toke Kyee, i es deixa anar en una cadira. El barber riu per sota el nas mentre U Toke Kyee comença a llegir el manual.
Passen un parell de minuts. U Toke Kyee fa cops de cap i la seva respiració alterada deixa anar sorollets d’exasperació.
— I doncs, U Toke Kyee, què diu la constitució? —pregunta finalment Ko Paing.
— Bé… —diu el vell, amb cara de m’agrada-que-facis-aquesta-pregunta. Es posa bé les ulleres i s’aclareix la gola com si anés a fer un discurs.
— Primer de tot… —comença amb una veu trencada— L’objectiu del projecte de constitució és crear una floreixent, una floreixent i multipartidista democràcia disciplinada .
— També —afegeix U Toke Kyee tot seguit — diu aquí que hi haurà… deixa’m veure… “el consegüent brot de justícia, llibertat i igualtat” a Birmània,
— “Liberté, égalité, fraternité!” —crida el barber amb aire triomfant.
— Què vol dir això de “consegüent brot”? —pregunta confús Ko Paing, girant el coll cap a U Toke Kyee.
— Vol dir que els de la junta seguiran fent el que han vingut fent — deixa anar el barber.
U Toke Kyee gira full en el seu preuat manual, i apunta amb el dit el que vol remarcar.
_ Principi Fonamental de l’Estat 1 B. L’estat es coneixerà pel nom de “Pyidaungsu Thamada Myanmar Naing-Ngan Daw.”
— Perquè no en podem dir simplement Birmània? —pregunta innocent Ko Paing.
— Perquè és massa fàcil —replica el barber.
U Toke Kyee repassa amb la mirada la seva audiència i somriu:
— Us imagineu, als Jocs Olímpics, els nostres atletes amb un cartell ben gros, que digui ‘Pyidaungsu Thamada Myanmar Naing-Ngan Daw’? Ningú sabrà qui som!
— No pateixis —li contesta el barber— Per poc que qualli el boicot als jocs, nosaltres serem els únics a l’estadi. Bé, potser també el Sudan, i nosaltres!
— Què més diu, la constitució? —pregunta Ko Paing amb un viu interès.
— Diu que el president del país ha de tenir com a mínim 45 anys, ha d’haver nascut a Birmània, els seus pares han de ser nascuts a Birmània, ha d’haver viscut aquí com a mínim els darrers 20 anys, i no ha de tenir cap aliança amb cap país estranger — llegeix U Toke Kyee.
— Ha! No en quedem gaires, per a candidats! —diu el barber.
— Ai! —es queixa l’estudiant, que mou el cap.
— Ho sento —es disculpa el barber, que allarga la mà cap a l’alcohol, per netejar una ferida que ha fet amb les tissores.
U Toke Kyee va a la seva i continua:
— Suposo que això desqualifica “la senyora” Suu. I tots els de l’exili.
— Bé, i això de les aliances amb països estrangers? —es pregunta el barber— Això podria excloure Than Shwa i companyia, amb tots els amics i socis que tenen en governs estrangers.
— I doncs, què hem de fer? —remuga U Toke Kyee llençant el seu manual amb desdeny. —Suposo que és millor tenir una mala constitució que no tenir-ne cap, no trobeu?
El barber ajusta el mirall per tal que el jove pugui mirar com ha quedat el seu tall de cabell. Ko Paing fa un esgarip.
— Què ha fet, barber? Miri el meu cabell!
U Toke Kyee s’hi apropa i els dos homes grans observen junts el cap. Hi ha dues petites ferides, i un parell de flocs en escala que, rebels, apunten cap amunt.
— Sembla un punk, un rocker o alguna cosa per l’estil … diu U Toke Kyee remenant el cap.
— Eh, uhm, ho sento de debò, Ko Paing — s’avergonyeix el barber— No sé què m’ha passat, estava tot concentrat en el que deia U Toke Kyee.
— Aquesta tarda no puc anar a la graduació amb aquesta pinta— exclama Ko Paing.
— Tens raó —diu el barber— Però això t’ho arreglo. De fer, el millor que podria fer seria afaitar-te del tot.
— Tothom es pensarà que sóc un monjo —replica Ko Paing.
— Que no és una mala cosa —rebla U Toke Kyee — Només has de procurar mantenir-te lluny de les forces de seguretat.
— Està bé! — accepta Ko Paing, tornant a posar-se còmode en la cadira —Suposo que és millor no tenir cap tallat de cabell, abans que tenir un tallat mal fet, no trobeu?
A la foto:
Imatge de les manifestacions de monjos,
setembre 2007, Rangoon.
setembre 2007, Rangoon.
diumenge 20 abril 2008
Alguna pregunta més?
Hi ha alguna cosa d’aquest país que t’agradaria que t’expliqués?
Fes click a “Add a comment” i digues la teva.
Fes click a “Add a comment” i digues la teva.