Per un error involuntari (o no) el diari oficial del règim, “The New Light of Myanmar” publica per primer cop una fotografia de les protestes en contra dels militars.
En la seva edició del dimecres passat, dia 10, es pot veure aquesta fotografia, que correspon a una manifestació davant l’embaixada birmana a Londres. En un dels cartells es pot llegir “Support the monks, Free Burma”, és a dir, “recolzem els monjos, Birmània lliure”.
En el peu de foto, però, es fa referència a una manifestació anti-Iraq. I suposo que també hi fa referència el títol, però encara no sé llegir prou el birmà com per entendre-ho.
És simplement un error? Un d’aquells follets d’impremta, que apareixen a vegades als diaris?
Potser sí, però m’agradaria pensar que es tracta d’una enginyosa malifeta d’algun dels treballadors d’aquest diari, fart que se silenciés de manera ignominiosa tot el moviment de protesta que ha tingut lloc al país aquest setembre.
¿Algú sap si realment es va fer, aquest 8 d’octubre, a Londres, una protesta anti-Iraq (és a dir, suposo jo, en contra de la presència de tropes britàniques a l’Iraq)?
Un fet anecdòtic, que m’ha semblat oportú de recollir per il·lustrar un cop més la situació de censura informativa que pateixen els birmans: la primera foto, el dia 10 d’octubre, i per “error”.
Parlant de censura. Han estat prohibides totes les publicacions estrangeres que parlessin de la revolta dels monjos (a mi no em convenç dir-ne la revolta safrà). No podreu trobar enlloc les revistes Time, Newsweek, Reader’s Digest, ni diaris de Bangkok editats en anglès.
Internet torna a funcionar les 24 hores. En el punt àlgid de les protestes, i de la repressió, internet es va tallar totalment. A principis d’octubre es va restablir, primer unes hores al vespre, després unes 4 hores al migdia, i des del dia 15 ja tot el dia.
A cada cibercafé, un policia especialment entrenat vigila l’ús que se’n fa. Per si aquests policies es despisten, els ciber cafès estan obligats a instal·lar un sistema de captura de pantalles, que guarda una “foto” cada cinc minuts, per assegurar-se que ningú visita pàgines amb contingut polític o altres llocs prohibits.
La censura d’internet no és nova. En el meu primer viatge a Birmània, l’any 2005, no vaig poder enviar ni rebre cap correu electrònic. En els ordinadors dels hotels i altres punts d’internet l’accés al correu web estava vetat. L’any 2006 vaig tenir més sort: vaig trobar algun cibercafé que havien trobat la manera de saltar-s’ho. I suposo que és el que tornarà a passar ara: ja hi poden posar les traves que vulguin. Segur que trobaran la manera d’evitar-les.
.
.
dimecres 17 octubre 2007
Alguna pregunta més?
Hi ha alguna cosa d’aquest país que t’agradaria que t’expliqués? Jo no ho sé tot, de fet no sé res, però m’agraden les preguntes!
