De petita potència, i escassa repercussió. Però aquests darrers dies han esclatat tres bombes a diferents llocs de Birmània. I no se sap qui les ha posat.

 

Rangoon. Diumenge, 13 de gener. No em trobo gaire bé, tinc la típica diarrea del viatger i m’estic romancejant a l’habitació de l’hotel fins ben tard, veient per la tele el partit del dissabte entre el Barça i el Múrcia.

 

Cap al migdia decideixo d’arribar-me fins al mercat Bogyoke Aung San per comprar els darrers records per a regalar. És molt a prop de l’hotel, demà dilluns estarà tancat i m’anirà bé que em toqui una mica l’aire.

 

He de passar per una zona molt concorreguda, la zona dels cinemes, i em pregunto si, com de costum, m’atabalaran gaire. El primer que se m’apropa és un monjo jove: estic de sort, aquest no em vol vendre res.

 

— You look very pretty— diu, assenyalant el longi que porto, aquesta mena de faldilles que vesteixen els homes birmans, i que tant els sorprèn si el porten els turistes. I la conversa continua seguint el ritual: d’on vinc, Barça, Ronaldinho, cap on vaig ara.

 

Ens interromp un fort soroll, una mena d’explosió seca que ha sonat molt a prop. El xivarri i l’activitat de la gentada que omple el carrer s’atura per un instant: què ha estat això? Algú fuig espantat en la direcció contrària d’on ha vingut el soroll, però la majoria fa el contrari: s’hi acosta, curiosa. El monjo que m’acompanya fa algunes preguntes a altres vianants i finalment em diu que ha estat una bomba, als lavabos de l’estació, que cau just a l’altra banda del carrer. No en faig gaire més cas, i continuo el meu camí cap al mercat.

 

A la tornada, quan passo pel mateix lloc, hi ha molta activitat: cotxes de la policia, molts uniformes militars, gent que parla pel mòbil, que entra i surt a l’estació. A l’altra banda del carrer, per on passo, han fet tancar totes les botigues i han desallotjat tots els venedors ambulants i xiringuitos que hi ha normalment. Dedueixo que, efectivament, ha estat una bomba.

 

En buscaré la informació en els diaris (del règim) de dilluns i de dimarts. Res de res. Curiós silenci. Bé havien informat d’un parell de casos semblants, feia dos dies.

 

La primera de les bombes havia esclatat el divendres 11 també en un lavabo, ni més ni menys que a la nova capital, Nay Pyi Taw. Hi va morir el que se sospita la va posar, un home de 40 anys.

 

 

Des de l’any 1989, la junta militar al govern ha anat arribant a acords de “reconciliació”  amb els principals grups armats que operaven a les zones frontereres. Amb els principals, però no amb un dels més grans, l’esmentat KNU.