El Banc Mundial ve fent, des del 1996, una interessant feina per mesurar el bon govern dels països. S’estableixen uns indicadors com ara l’estabilitat política, l’absència de casos greus de violència, el respecte de l’estat de dret i el control de la corrupció. Els autors de l’estudi consulten fins a 33 fonts ben diverses, entre les quals, per exemple, Reporters Sense Fronteres.
En aquest món que ens ha tocat viure ens agrada molt fer tota mena de classificacions, i ens acostumem a fixar qui hi ha al davant, i on som nosaltres. Però avui permetem-nos de preocupar-nos pels últims: Somàlia, Guinea Equatorial i Myanmar.
Sap greu de constatar que, en aquesta trista competició, el que millor porta Myanmar és l’apartat d’“estabilitat política”.
Que els pobres birmans tinguin el pitjor govern del món no comporta que sigui el pitjor país del món en tots els àmbits. Per exemple, si ens mirem la renda per càpita, trobem Myanmar, amb uns 2.200 dòlars anuals, en el lloc 142 d’una llista de 179.
Un altre índex que m’agrada de fer servir és l’IDH, l’Index de Desenvolupament Humà, que mesura variables com l’educació (tasa d’alfabetització, nivell de matriculats) i la salut (tasa de natalitat, esperança de vida). Segons aquest índex, de forma semblant a l’anterior, Myanmar és al lloc 130 d’una llista de 178, per davant de països com el Pakistan, Camerun i Haití.
Però, tornant al principi, segur que us heu quedat amb les ganes de saber qui hi ha al capdavant de la classificació de l’índex del Bon Govern. Doncs bé, aquí ho teniu: Canadà i Dinamarca. I nosaltres, on som? Ai, el nostre país no hi surt, en aquesta llista. Ni en cap de les altres, tampoc. Però aquesta és una altra història…
diumenge 16 setembre 2007
