Bon tema, aquest. Sabíeu que més del 60% del que paguem per la benzina són impostos? Això aquí, i suposo que a bona part dels països europeus. A Birmània no. Sabíeu que a Birmània no hi ha impostos? Un altre bon tema, que deixarem per a un altre dia.

 

A aquestes alçades ja no té gaire importància. Però el cas és que les protestes d’aquests dies van començar per una apujada del preu de la benzina, que el govern birmà es va treure de la màniga, d’un dia per l’altre. Això era el dimecres 15 d’agost.

 

L’increment aviat es va veure repercutit en moltes altres coses. També d’un dia per l’altre, els preus dels autobusos i de qualsevol transport es van duplicar. Els preus del menjar, com les verdures fresques que arriben a Rangoon, també. Va ser la gota que va fer vessar el vas. Ja al febrer d’aquest any van haver-hi protestes pels preus de l’arròs, l’aliment bàsic dels birmans.

 

Manifestar-se al carrer no és l’esport nacional a Birmània, ja que si ho fas et passes tres anys a la presó. Per això, una petita manifestació, posem-hi de cent persones, és tota una notícia. El diumenge 19 d’agost van començar una protesta justament cent persones, però se n’hi van anar afegint i al final ja eren quatre-centes. I així comença la història actual que tots coneixem.

 

Del preus ja no se’n parla, i les protestes tenen des de fa dies objectius més ambiciosos, però a mi em picava la curiositat per esclarir quin és el preu de la benzina a Birmània. Alguns mitjans d’aquí parlen aquests dies d’una apujada del 500%, però altres fonts consultades, d’allà, parlen d’un 100%.

 

Hem d’explicar primer que la venda de la benzina és un monopoli del govern, que el ven en benzineres de l’estat. Qualsevol que tingui cotxe té dret a 2 galons diaris, 60 galons mensuals (1 galó és poc més de 4 litres i mig). Puc afegir que en els meus viatges a Birmània no va ser fins al tercer que vam parar per primer cop a repostar en una benzinera del govern, perquè el més habitual és abastir-se’n a les benzineres del mercat negre, no sempre tan endreçades com la que es mostra a la foto de la capçalera, que la suministren sempre amb garrafes i gerres.

 

A les benzineres del govern, fins el 15 d’agost, demanaven 1.500 kyats (la moneda local) per galó. A partir d’aquest dia, el preu era de 3.000 kyats. Fent les conversions necessàries, tenim que de poc més de 17 cèntims d’euro el litre es passa a gairebé 35 cèntims d’euro el litre.

 

A nosaltres ens pot semblar barata, i fins i tot ho semblaria a thailandesos i xinesos, per citar un parell de veïns dels birmans. Però a Rangoon hi ha molta gent que el seu sou és de 2.000 kyats diaris, poc més d’un euro. Molta d’aquesta gent ha d’agafar autobusos i altres mitjans de transport, i després de l’apujada el desplaçament se n’hi emporta gairebé la meitat del sou.

 

Calia? És a dir: perquè el govern pren aquesta decisió?

 

Hi ha dues teories. Una, que el govern no podia destinar més recursos a subvencionar el preu de la benzina. Cada cop hi ha més motos i més cotxes, de manera que el consum de benzina per part de la població es va incrementant, fent insostenible el model de subvenció del preu.

 

L’altra és que el govern vol privatitzar la distribució, és a dir, vendre’s el negoci, i que els possibles compradors haurien demanat preus més alts que facin més atractiva l’operació.

 

Però, com us deia, tot plegat, a hores d’ara ja no importa gaire. Ara la pregunta podria ser “què ha de passar per tal que caiguin els militars?”

 

 

 

Molt bona la foto!

Una típica benzinera birmana, del mercat negre.