Quin és el paper de la Xina en l’actual situació a Birmània?
Els monjos ja ens donaven una pista, la setmana passada, quan en les primeres protestes passaven per davant l’embaixada xinesa a Rangoon.
Els xinesos hi tenen molt a dir, si volen. Però sembla que no volen. Ara fa tot just una setmana, després que els militars birmans comencessin la repressió brutal, al consell de seguretat de l’ONU es debatia una proposta anglesa per condemnar el règim, però els xinesos ho van vetar.
Afers interiors. La Xina diu el de sempre, que no es vol posar en els “afers interns” d’un altre país. I que imposar més sancions a Birmània no serviria de res.
Amb això hi estaria d’acord: les sancions imposades fins ara pels països occidentals no han servit de res. El govern dels Estats Units prohibeix que cap empresa americana faci negocis allà. A la pràctica, això significa que els turistes no poden pagar amb les targetes de crèdit, pobres turistes; i que els birmans no poden gaudir de bons ordinadors com són els Macs, pobres birmans.
Les sancions americanes i europees no serveixen de res perquè la Xina els ven tot el que necessiten, que és gairebé tot. Armes: per descomptat. I si la Xina els ven, l’Índia no es vol quedar enrera, que la competència entre aquests dos gegants és molt dura, tots dos volen dominar els mercats del sudest asiàtic.
No només es tracta de vendre-hi, que els birmans, tot i tenir bona part de la població en el pobresa, són rics en recursos naturals. Són famoses les seves mines de pedres precioses, però indis i xinesos es disputen el gas i el petroli, que també n’hi ha,
Boicot a Beijing 2008?
— Què hi podem fer? —ens preguntàvem ahir. En aquesta fase de “pluja d’idees”, en què qui més qui menys rumia quines campanyes es poden fer, una que comença a sonar és la del boicot als jocs olímpics que s’han de fer l’any vinent a la capital xinesa.
Probablement sigui la millor carta que tinguem els activistes. Així com els xinesos no volen fer enfadar els seus veïns bimans, pels seus afers interiors, perquè els negocis són els negocis, de la mateixa manera els nostres governs no gosen ni gosaran tocar el crostó al gegant xinès, pels seus afers exteriors, perquè els negocis són els negocis.
Però si s’organitza una bona campanya popular, a nivell global, pot fer el seu efecte. Els xinesos estan esperant la cita olímpica de Beijing 2008 per demostrar al món sencer que el seu imperi ha tornat a despertar. El seu suport als cafres que governen Birmània seria una taca massa gran per a la seva imatge.
.
dimecres 03 octubre 2007
