No em pregunteu com, però m’ha arribat aquest testimoni de Sein Mynt Aung, un jove birmà que va ser detingut aquest dimarts quan arribava a casa seva, a Rangoon, una mica abans de les 10 de la nit (per respectar el toc de queda), després d’haver anat a un karaoke per celebrar l’aniversari d’una noia de la seva colla.
Dijous, 4 d’octubre
Benvolgut diari
Cada cop estic més convençut que en la meva vida anterior vaig acumular molts mèrits, perquè me n’adono que en la situació actual tinc molt bona sort.
Vaig arribar a Insein fa un parell de dies. Bé, de fet no estic a Insein, sinó a una antiga escola que hi ha a prop. Insein és plena, i la majoria dels detinguts la nit del dimarts vam ser duts aquí.
No ens lliurem de les pallises diàries per part dels carcellers, però estem lluny dels criminals comuns, dels presoners veterans, que era el que jo més temia, pel que m’havia explicat el meu amic Wai Moe Cho. Aquests veterans es deleixen pels nois joves com nosaltres, et tracten molt bé al principi però llavors et fan servir de joguina sexual.
Després dels criminals veterans, la següent cosa que més temia era que m’envïessin a la construcció de la nova via de tren cap a Bago, i d’això també me n’he lliurat, perquè als del meu grup ens han assignat la neteja de les cel.les de confinament.
D’acord que la feina no és cap ganga, i més ara que amb tot el sarau feia més de dues setmanes que ningú passava a buidar els orinals d’aquestes cel.les, però fer-ho m’ha donat l’oportunitat de retrobar-me amb el meu vell amic U Nyo Ka.
Jo no l’he reconegut, perquè els carcellers ens estaven tota l’estona al darrera donant-nos pressa, i entràvem i sortíem de la cel.la gairebé sense mirar la cara dels inquilins, només de cara a l’orinal, buidar-lo, un parell de palades per recollir els excrements, i apa, el següent.
També m’hagués costat de reconèixer-lo sense la seva túnica de monjo, amb l’uniforme blanc semblava ben bé un altre. M’ha reconegut ell, m’ha cridat “Mynt Mynt”, com em diuen els amics, i llavors sí, hi he vist el meu antic company de monestir. M’he posat molt content, però tement la mirada del carceller al meu clatell he fet com si res, com si no el conegués.
U Nyo Ka diu que dijous passat, dia 27, de nit, els militars van fer una ràtzia al seu monestir i se’l van endur, amb molts d’altres. Diu que no s’ho esperaven, això, dels militars, però creu que hi ha militars que han desertat per no voler anar en contra dels monjos.
Diu que ell i els seus companys han pres la decisió de seguir lluitant fins fer fora del govern els militars. Ningú no sap ben bé què passarà, però ell creu que ara semblarà que les coses es calmen, però que d’aquí a tres setmanes les protestes es repredran.
I m’ha citat unes paraules de “la senyora”: que a vegades has de fer el que et toca de fer, encara que no sàpigues què et pot passar, que si fas el que és correcte no has de témer pel que et pugui passar. Diu que ell i els seus companys estan disposats a morir. “Si disparen, hauran d’acabar amb tots els monjos del país”.
La foto: presó d’Insein,
una imatge de Google Earth.
una imatge de Google Earth.
divendres 05 octubre 2007
Ei, que m’agrada que féu comentaris!
Per cada comentari que afegiu,
jo faré una pregària pel poble birmà.
jo faré una pregària pel poble birmà.
