Un centenar de monjos budistes han tornat a desafiar el govern militar. Aquest matí, a la població de Pakokku, s’han limitat a caminar plegats, de forma pacífica, cap a la pagoda Shwegu, cantant el “Metta Sutta”, una pregària budista.
Precisament uns fets anteriors a la mateixa Pakokku, a principis del setembre passat, van motivar un curiós boicot d’almoines, que explicava en el primer comentari d’aquest blog.
El 6 de setembre, 500 monjos de Pakokku van sortir al carrer. Per primer cop, els monjos es posaven al costat del poble, que havia començat a protestar, molt tímidament, contra una pujada brutal dels preus de la benzina. A partir d’aquí, tota la història que he intentat d’explicar al llarg d’aquests dies.
I ja llavors ens preguntàvem: “on carai és Pakokku?”. Després d’haver viatjat tres cops a Birmània, i haver llegit durant dos anys tots els llibres, revistes i webs sobre el país que havia trobat, no ho sabria pas situar en el mapa. Ja és hora que ho fem.
Pakokku és a mig camí entre dos dels punts turístics més importants de Birmània: Mandalay i Bagan. A la vora del riu més important del país: l’Irrawaddy, o l’Ayeryawaddi, que en diuen ara.
Un dia d’aquests, no fa gaire, planificant amb els meus amics birmans un proper viatge, els vaig dir que volia visitar aquest lloc.
— Què hi vols anar a fer, a Pakkoku? Si no hi ha res! —em van dir.
— A més, si tu ja hi has estat —van afegir— Te’n recordes del viatge amb vaixell entre Mandalay i Bagan? Si? Recordes que vam fer una parada a mig camí?
Doncs sí, recordo que el vaixell va fer una petita parada, en una zona on, almenys des del riu, no es podia apreciar cap població, només algunes cases escampades, però amb molta gent que esperava l’aturada del vaixell per intentar vendre la seva mercaderia: fruites, aigua i l’especialitat de la zona: mantes.
La foto de la capçalera correspon a
les marxes de setembre, a Rangoon.
les marxes de setembre, a Rangoon.
dimecres 31 octubre 2007
Alguna pregunta més?
Hi ha alguna cosa d’aquest país que t’agradaria que t’expliqués? Jo no ho sé tot, de fet no sé res, però m’agraden les preguntes!
