Les noies, com a tot arreu, s’emporten la pitjor part. La cultura de la impunitat significa que les dones i nenes birmanes pateixen el perill més gran, perquè, fins avui, hi ha violacions continuades per part dels soldats del règim de la por.
Fa uns dies us parlava de l’ètnia karen, i de com estan sotmesos als treballs forçats. Avui, per completar el quadre, tenim un text esgarrifós que hem trobat en la web del la Xarxa d’Acció de les Dones Shan (Shan Women’s Action Network, SWAN).
Els Shan són una altra de les minories ètniques importants de Birmània. Quan Birmània va assolir la independència, el 1948, se’ls va dir, als Shan, que al cap de 10 anys podrien exercir el dret a l’autodeterminació. A l’hora de la veritat, se’ls va negar el dret i va començar una de tantes lluites ètniques que tenen lloc per les muntanyes de les fronteres birmanes.
L’any 2002 la Xarxa d’Acció de les Dones Shan va presentar un informe titolat “Llicència per a violar”. Que documenta fins a 173 casos de violació i altres formes de violència sexual, comesos per les tropes birmanes a l’Estat Shan, amb 625 noies i dones afectades.
El 83% d’aquestes violacions van ser comeses per oficials, sovint davant les seves tropes. Violacions brutals, acompanyades de vexacions, mutilacions i asfíxies. En un 25% dels casos, amb resultat de mort. El 61% eren violacions en grup, i en alguns casos les dones són retingudes i violades repetidament per peiodes de fins a quatre mesos.
Dels 173 incidents documentats, només en un cas es va castigar el violador. Més habitual és que, si ha alguna denúncia, el denunciant acabi sent detingut, torturat o fins i tot assassinat pels militars.
Unes xifres esgarrifoses però que no deixen de ser xifres fredes, que amaguen el patiment de les noies i dones Shan, i també les Karen, i suposo que de moltes altres ètnies. Una periodista del servei birmà de la BBC entrevista una noia Shan violada. Segons conclou aquesta periodista, a Birmània hi ha un estigma lligat a la violació, que fa que la majoria culpin la dona enlloc de les carències de l’estat de dret.
L’informe parla dels casos que s’han pogut documentar. Dels casos que algú, víctima o testimoni, s’ha atrevit a explicar-ho. Però quants més n’hi haurà?
En un informe de l’any 2004 publicat per la Lliga de Dones de Birmània (Women’s League of Burma), s’assegura que la violència sexual per part dels militars té lloc no només a les zones en guerra, sinó també en àrees on hi ha l’alto el foc i àrees sense conflicte.
El règim militar és el règim de la por, el règim de les violacions.
.
dissabte 13 octubre 2007
Ei, que m’agrada que féu comentaris!
Per cada comentari que afegiu,
jo faré una pregària pel poble birmà.
jo faré una pregària pel poble birmà.
